Tancament de l'assignatura i avaluació

Sembla mentida com passa el temps. De sobte... s'acaba l'assignatura, s'acaba la carrera, tot s'acaba i, quan ha passat, sempre penso: com ho faries ara si poguéssis tornar a començar? Perquè no vaig assaborir més allò? Perquè tenia el cap en altres coses? I perquè m'ha guanyat el pols el ritme frenètic de l'stress?

En fi, després d'aquesta reflexió nostàlgica, dir que aquest blog ha tingut una funció crucial en el que seria la reflexió a posteriori de tot plegat. Moltes vegades, en les activitats que fem, falta aquella valoració final que resumeix el que s'ha treballat i el que s'ha après.
Després de llegir tot el que he penjat en el bloc, puc reconèixer l'actitud amb la que ho escrivia, el moment de l'assignatura pel qual passava i la evolució que he fet.
Em recorda al sentit d'escriure un diari... quan tenia 12 anys em van regalar un diari preciòs per reis i jo vaig estar durant 2 anys escrivint pràcticament cada dia. Més tard, vaig deixar d'escriure perquè pensava que era una tasca tonta i avorrida de rellegir. Quan, un dia, el vaig agafar i el vaig llegir em vaig emocionar. Vaig maleïr-me per no haver escrit més perquè allà hi havia un document històric. Amb això no vull dir que la meva vida fos de gran interés si no que era la descripció del pas d'una nena a una adolescent que em va semblar molt interessant i, el que és més fort: HAVIA OBLIDAT!!!

Quan escrivia al blog pensava que era una feina extra no del tot necessària perquè ja quedava reflexat el que deia en les pacs. Ara, al llegir-ho m'he adonat de moltes coses que de seguit explicaré.
Crec que el blog és un espai personal interessant per dos aspectes: El primer és perquè allò que es publica està a l'abast de tothom i requereix una feina extra per exposar i escriure què es diu i com es diu. El segon és perquè és com un diari.
També és interessant com a eina d'intercanvi i observació de com els companys evolucionen en paral·lel i troballa de semblances, etc..
Aquest en concret, el guardaré com a portafolis del curs i segurament n'obriré d'altres. Sempre i quan estigui orientat a temes d'intercanvi en la nostra professió. Segueixo dura amb el tema del facebook, etc... perquè substitueix el contacte personal pel virtual.

Quan vaig llegir les meves aportacions vaig trobar que, sobretot a la primera hi posava:

- Ser capaç de tenir una conversa a peu de carrer amb una opinió clara
- Saber proposar una solució ferma
- Tenir eines per aplicar-ho

I sembla com, per art de màgia, l'assignatura seguia aquests passos! Cada punt correspon a cada pac!

Després he trobat una pregunta que deia:
- Saber què significa educar en la interculturalitat de manera pràctica.
I puc dir, a aquestes alçades de l'assignatura, que he trobat diverses respostes i camins d'acció en aquest aspecte.
Aquest és l'objectiu més important que podia aconseguir com a psicòloga pel que fa a la matèria d'interculturalitat i educació: tenir un discurs, eines i vies per la transformació, lluita i educació. Convertir les opinions relatives, buides i aleatòries en quelcom que està "encarrilat".

Gràcies per tot
Una abraçada
Lara