Sembla mentida com passa el temps. De sobte... s'acaba l'assignatura, s'acaba la carrera, tot s'acaba i, quan ha passat, sempre penso: com ho faries ara si poguéssis tornar a començar? Perquè no vaig assaborir més allò? Perquè tenia el cap en altres coses? I perquè m'ha guanyat el pols el ritme frenètic de l'stress?
En fi, després d'aquesta reflexió nostàlgica, dir que aquest blog ha tingut una funció crucial en el que seria la reflexió a posteriori de tot plegat. Moltes vegades, en les activitats que fem, falta aquella valoració final que resumeix el que s'ha treballat i el que s'ha après.
Després de llegir tot el que he penjat en el bloc, puc reconèixer l'actitud amb la que ho escrivia, el moment de l'assignatura pel qual passava i la evolució que he fet.
Em recorda al sentit d'escriure un diari... quan tenia 12 anys em van regalar un diari preciòs per reis i jo vaig estar durant 2 anys escrivint pràcticament cada dia. Més tard, vaig deixar d'escriure perquè pensava que era una tasca tonta i avorrida de rellegir. Quan, un dia, el vaig agafar i el vaig llegir em vaig emocionar. Vaig maleïr-me per no haver escrit més perquè allà hi havia un document històric. Amb això no vull dir que la meva vida fos de gran interés si no que era la descripció del pas d'una nena a una adolescent que em va semblar molt interessant i, el que és més fort: HAVIA OBLIDAT!!!
Quan escrivia al blog pensava que era una feina extra no del tot necessària perquè ja quedava reflexat el que deia en les pacs. Ara, al llegir-ho m'he adonat de moltes coses que de seguit explicaré.
Crec que el blog és un espai personal interessant per dos aspectes: El primer és perquè allò que es publica està a l'abast de tothom i requereix una feina extra per exposar i escriure què es diu i com es diu. El segon és perquè és com un diari.
També és interessant com a eina d'intercanvi i observació de com els companys evolucionen en paral·lel i troballa de semblances, etc..
Aquest en concret, el guardaré com a portafolis del curs i segurament n'obriré d'altres. Sempre i quan estigui orientat a temes d'intercanvi en la nostra professió. Segueixo dura amb el tema del facebook, etc... perquè substitueix el contacte personal pel virtual.
Quan vaig llegir les meves aportacions vaig trobar que, sobretot a la primera hi posava:
- Ser capaç de tenir una conversa a peu de carrer amb una opinió clara
- Saber proposar una solució ferma
- Tenir eines per aplicar-ho
I sembla com, per art de màgia, l'assignatura seguia aquests passos! Cada punt correspon a cada pac!
Després he trobat una pregunta que deia:
- Saber què significa educar en la interculturalitat de manera pràctica.
I puc dir, a aquestes alçades de l'assignatura, que he trobat diverses respostes i camins d'acció en aquest aspecte.
Aquest és l'objectiu més important que podia aconseguir com a psicòloga pel que fa a la matèria d'interculturalitat i educació: tenir un discurs, eines i vies per la transformació, lluita i educació. Convertir les opinions relatives, buides i aleatòries en quelcom que està "encarrilat".
Gràcies per tot
Una abraçada
Lara
lunes, 14 de diciembre de 2009
Avaluació de recursos per treballar la interculturalitat en línia
PERQUÈ ÉS IMPORTANT SABER AVALUAR I CATALOGAR RECURSOS:
El link per visitar la nostra webquest és aquest: http://phpwebquest.org/catala/webquest/soporte_horizontal_w.php?id_actividad=4977&id_pagina=1
Recordo que els aspectes més destacats consistíen en crear empatia entre els alumnes (siguin dels mateixos orígens o diferents) respecte al que suposa entrar en un espai nou, una escola nova, un país nou i una vida nova. Aquest objectiu es materialitzava en la reflexió entorn a una cançó que parlava de la temàtica i en l'elaboració d'una revista que fés un recorregut pels aspectes quotidians i sensorials dels alumnes en relació a punts concrets.
Trobo molt interessant la webquest com a eina que pot incidir tan en les habilitats de caràcter intercultural com en altres. Perquè:
1. La primera clau és l'accés per internet. No només ajuda a l'alumne al seu desenvolupament en les imprescindibles noves tecnologies, si no que és més atractiu, més vistòs i es poden establir interconnexions molt ràpides entre temàtiques, suports audiovisuals, etc... Si apareix l'activitat guiada en un llibre és interessant però no té el caire interactiu que anima al seu desenvolupament.
2. És especial per l'interculturalitat perquè anima i obliga a realitzar treball en grup, a compartir opinions, reflexions i sensacions. I, només així, es pot aconseguir l'educació intercultural. Si li afegim que, d'aquesta manera es desenvolupa l'educació crítica, l'observació directa del que passa i la conseqüent modificació d'opinions i creences esteriotipades, més encara.
3. En relació al punt 2, aquesta diversitat d'opinions ha de poder-se encabir en un treball final. Això vol dir que han de desenvolupar les capacitats de diàleg, de posar-se d'acord i del treball per un projecte comú on hi surti reflexat tot allò que cadascú opina i pensa. I... a petita escala, no és això la convivència en la interculturalitat?
Pel que fa a nosaltres, com a psicòlegs, pedagogs o psicopedagogs, cal ser molt concret i anar amb molta cura en el plantejament de les webquest. Moltes vegades, la idea pot ser meravellosa, però el seu desenvolupament pot portar a conflictes difícils (observem què va passar en el cas de la Berta i el Joel). En aquest cas, una eina que ens pot servir per poder plantejar activitats com webquest és l'anàlisi, valoració i catalogació de recursos.
D'aquesta manera el que fem és:
1. Ens posem a la pell de l'alumne que realitza la webquest i observem les possibilitats que té (a nivell de defectes i virtuts)
2. Desenvolupem la capacitat crítica. (Quants més observem, més ràpid detectarem els funcionaments i mecanismes efectius). A més a més, contemplarem més aspectes i ens adonarem de punts que potser no haviem observat.
3. Amb la catalogació aconseguim un buidatge complet del recurs, una radiografia que ens permet veure perfectament què manca, què sobra.
4. Aprenent a catalogar podem autocatalogar-nos abans de presentar un recurs i perfeccionar allò que hem fet.
Finalment, comentar que tant la PAC 2 com la PAC 3, m'han obert una finestra, mostrant-me un recurs per realitzar activitats que no coneixia. Però, sobretot, el que m'ha mostrat és el procés per aprendre a crear una activitat i la seva valoració.
Cal dir que, abans d'aquestes PAC's, trobava relativament senzill plantejar una activitat orientada a l'educació intercultural... però, ara, m'he adonat que és un treball exhaustiu on s'ha de contemplar cada detall, cada unitat didàctica al milímetre i que, només així, es pot aconseguir el nostre objectiu: la interculturalitat.
Una abraçada
L.
El link per visitar la nostra webquest és aquest: http://phpwebquest.org/catala/webquest/soporte_horizontal_w.php?id_actividad=4977&id_pagina=1
Recordo que els aspectes més destacats consistíen en crear empatia entre els alumnes (siguin dels mateixos orígens o diferents) respecte al que suposa entrar en un espai nou, una escola nova, un país nou i una vida nova. Aquest objectiu es materialitzava en la reflexió entorn a una cançó que parlava de la temàtica i en l'elaboració d'una revista que fés un recorregut pels aspectes quotidians i sensorials dels alumnes en relació a punts concrets.
Trobo molt interessant la webquest com a eina que pot incidir tan en les habilitats de caràcter intercultural com en altres. Perquè:
1. La primera clau és l'accés per internet. No només ajuda a l'alumne al seu desenvolupament en les imprescindibles noves tecnologies, si no que és més atractiu, més vistòs i es poden establir interconnexions molt ràpides entre temàtiques, suports audiovisuals, etc... Si apareix l'activitat guiada en un llibre és interessant però no té el caire interactiu que anima al seu desenvolupament.
2. És especial per l'interculturalitat perquè anima i obliga a realitzar treball en grup, a compartir opinions, reflexions i sensacions. I, només així, es pot aconseguir l'educació intercultural. Si li afegim que, d'aquesta manera es desenvolupa l'educació crítica, l'observació directa del que passa i la conseqüent modificació d'opinions i creences esteriotipades, més encara.
3. En relació al punt 2, aquesta diversitat d'opinions ha de poder-se encabir en un treball final. Això vol dir que han de desenvolupar les capacitats de diàleg, de posar-se d'acord i del treball per un projecte comú on hi surti reflexat tot allò que cadascú opina i pensa. I... a petita escala, no és això la convivència en la interculturalitat?
Pel que fa a nosaltres, com a psicòlegs, pedagogs o psicopedagogs, cal ser molt concret i anar amb molta cura en el plantejament de les webquest. Moltes vegades, la idea pot ser meravellosa, però el seu desenvolupament pot portar a conflictes difícils (observem què va passar en el cas de la Berta i el Joel). En aquest cas, una eina que ens pot servir per poder plantejar activitats com webquest és l'anàlisi, valoració i catalogació de recursos.
D'aquesta manera el que fem és:
1. Ens posem a la pell de l'alumne que realitza la webquest i observem les possibilitats que té (a nivell de defectes i virtuts)
2. Desenvolupem la capacitat crítica. (Quants més observem, més ràpid detectarem els funcionaments i mecanismes efectius). A més a més, contemplarem més aspectes i ens adonarem de punts que potser no haviem observat.
3. Amb la catalogació aconseguim un buidatge complet del recurs, una radiografia que ens permet veure perfectament què manca, què sobra.
4. Aprenent a catalogar podem autocatalogar-nos abans de presentar un recurs i perfeccionar allò que hem fet.
Finalment, comentar que tant la PAC 2 com la PAC 3, m'han obert una finestra, mostrant-me un recurs per realitzar activitats que no coneixia. Però, sobretot, el que m'ha mostrat és el procés per aprendre a crear una activitat i la seva valoració.
Cal dir que, abans d'aquestes PAC's, trobava relativament senzill plantejar una activitat orientada a l'educació intercultural... però, ara, m'he adonat que és un treball exhaustiu on s'ha de contemplar cada detall, cada unitat didàctica al milímetre i que, només així, es pot aconseguir el nostre objectiu: la interculturalitat.
Una abraçada
L.
jueves, 3 de diciembre de 2009
Avaluació de recursos per treballar la interculturalitat en línia
Web Tour Multi Color
http://www.xtec.es/~fdenia/castellano/forum/spanish.html#menu
Considero aquesta webquest molt interessant pel fet que treballa competències molt diverses en una mateixa activitat.
A més a més de les competències pròpies de qualsevol treball en grup: Diàleg, organització, rols, treball en equip, tolerància, respecte, etc... fomenta la interculturat, perfecciona l’ús de les tecnologies, aprofundeix en els camps d’estudi de diverses professions i planteja un repte públic (convèncer a una audiència del que s’ha descobert).
Moltes vegades, quan es planteja un treball d’educació intercultural, es pot caure en l’error de ser simplista i bàsic. En canvi aquest és molt complert pel procés que fa:
1. Proposa una primera reflexió per entrar en matèria. Però no és una reflexió general, si no una que inclou un context històric i unes conseqüències que posen a l’alumne en l’òrbita necessària per començar aquest treball. Amb la sensibilitat i atenció concretes i necessàries.
2. Demana al grup que adapti el rol d’una professió. Aquest fet és molt interessant perquè permet a l’alumne conèixer quin és l’abast d’aquestes 5 professions i quines són les dades concretes que facilita la seva feina.
3. Amb la posada en comú, aconsegueix que els membres del grup coneguin les dades d’altres professions i puguin reflexionar i comentar les connexions amb les seves dades, si hi ha relació de causalitat, si el seu apartat pot ser explicat pels dels companys, etc... Mentre es fa aquesta tasca, s’entan aprenent un munt de dades sobre altres cultures i munt d’informació desconeguda que pot donar compte de perquè i com s’ha arribat a la situació actual.
4. Requereix un esforç gran cooperatiu per posar els materials en ordre i connectar-los com a treball únic. Aquí es poden treballar valors com el respecte, l’ordre, el diàleg, la paciència.
5. Requereix una exposició oral que exigeix preparació psicològica i tècnica, organització i comunicació. Se’ls demana que convencin a l’audiència que la interculturalitat enriqueix les nostres vides i, indirectament, aquesta activitat, promociona la capacitat sintètica i la memòria al haver-ho d’explicar.
Podria dir que trobo a faltar el recorregut europeu i una activitat que trobés el punt de trobada, la integració i l’espai de convivència intercultural. Una reflexió que també poguessin exposar als seus companys.
En general, trobo l’activitat enriquidora per totes les edats. Fins i tot jo la faria amb uns companys!! Genera informació molt interessant, desvetlla esperit crític i enriqueix la convivència i les relacions socials.
Només canviaria aquests punts que he anomenat, per evitar una possible i errònia lectura culturalista (quedar-se amb l’anàlisi de cada cultura i prou fomentant les identitats de la cultura d’origen).
Però, a part d’això, considero que és una activitat que combina l’entreteniment, l’aprenentatge de molta informació, l’esperit crític i, sobretot, la interculturalitat.
El/la professor/a, en aquest cas, hauria de seguir l’activitat estimulant la recerca de més dades i fent el paper “d’animador” i “d’ajudant tècnic”.
Finalment, crec que la educació intercultural ha de tenir com a base la recerca personal. No crec en una “didàctica intercultural” crec que, l’alumne, guiat pel/a professor/a ha de descobrir la riquesa intercultural amb els seus propis ulls, ha de sentir empatia, ha d’entendre la situació i ha de trobar la seva solució, per si sol, sense aprendre un discurs i assimilar-lo sense viure’l. Un cop aconseguit això, que ho comparteixi i discuteixi amb el món, perquè aquestes troballes cada vegada siguin més riques.
Una abraçada
Lara
http://www.xtec.es/~fdenia/castellano/forum/spanish.html#menu
Considero aquesta webquest molt interessant pel fet que treballa competències molt diverses en una mateixa activitat.
A més a més de les competències pròpies de qualsevol treball en grup: Diàleg, organització, rols, treball en equip, tolerància, respecte, etc... fomenta la interculturat, perfecciona l’ús de les tecnologies, aprofundeix en els camps d’estudi de diverses professions i planteja un repte públic (convèncer a una audiència del que s’ha descobert).
Moltes vegades, quan es planteja un treball d’educació intercultural, es pot caure en l’error de ser simplista i bàsic. En canvi aquest és molt complert pel procés que fa:
1. Proposa una primera reflexió per entrar en matèria. Però no és una reflexió general, si no una que inclou un context històric i unes conseqüències que posen a l’alumne en l’òrbita necessària per començar aquest treball. Amb la sensibilitat i atenció concretes i necessàries.
2. Demana al grup que adapti el rol d’una professió. Aquest fet és molt interessant perquè permet a l’alumne conèixer quin és l’abast d’aquestes 5 professions i quines són les dades concretes que facilita la seva feina.
3. Amb la posada en comú, aconsegueix que els membres del grup coneguin les dades d’altres professions i puguin reflexionar i comentar les connexions amb les seves dades, si hi ha relació de causalitat, si el seu apartat pot ser explicat pels dels companys, etc... Mentre es fa aquesta tasca, s’entan aprenent un munt de dades sobre altres cultures i munt d’informació desconeguda que pot donar compte de perquè i com s’ha arribat a la situació actual.
4. Requereix un esforç gran cooperatiu per posar els materials en ordre i connectar-los com a treball únic. Aquí es poden treballar valors com el respecte, l’ordre, el diàleg, la paciència.
5. Requereix una exposició oral que exigeix preparació psicològica i tècnica, organització i comunicació. Se’ls demana que convencin a l’audiència que la interculturalitat enriqueix les nostres vides i, indirectament, aquesta activitat, promociona la capacitat sintètica i la memòria al haver-ho d’explicar.
Podria dir que trobo a faltar el recorregut europeu i una activitat que trobés el punt de trobada, la integració i l’espai de convivència intercultural. Una reflexió que també poguessin exposar als seus companys.
En general, trobo l’activitat enriquidora per totes les edats. Fins i tot jo la faria amb uns companys!! Genera informació molt interessant, desvetlla esperit crític i enriqueix la convivència i les relacions socials.
Només canviaria aquests punts que he anomenat, per evitar una possible i errònia lectura culturalista (quedar-se amb l’anàlisi de cada cultura i prou fomentant les identitats de la cultura d’origen).
Però, a part d’això, considero que és una activitat que combina l’entreteniment, l’aprenentatge de molta informació, l’esperit crític i, sobretot, la interculturalitat.
El/la professor/a, en aquest cas, hauria de seguir l’activitat estimulant la recerca de més dades i fent el paper “d’animador” i “d’ajudant tècnic”.
Finalment, crec que la educació intercultural ha de tenir com a base la recerca personal. No crec en una “didàctica intercultural” crec que, l’alumne, guiat pel/a professor/a ha de descobrir la riquesa intercultural amb els seus propis ulls, ha de sentir empatia, ha d’entendre la situació i ha de trobar la seva solució, per si sol, sense aprendre un discurs i assimilar-lo sense viure’l. Un cop aconseguit això, que ho comparteixi i discuteixi amb el món, perquè aquestes troballes cada vegada siguin més riques.
Una abraçada
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
