Web Tour Multi Color
http://www.xtec.es/~fdenia/castellano/forum/spanish.html#menu
Considero aquesta webquest molt interessant pel fet que treballa competències molt diverses en una mateixa activitat.
A més a més de les competències pròpies de qualsevol treball en grup: Diàleg, organització, rols, treball en equip, tolerància, respecte, etc... fomenta la interculturat, perfecciona l’ús de les tecnologies, aprofundeix en els camps d’estudi de diverses professions i planteja un repte públic (convèncer a una audiència del que s’ha descobert).
Moltes vegades, quan es planteja un treball d’educació intercultural, es pot caure en l’error de ser simplista i bàsic. En canvi aquest és molt complert pel procés que fa:
1. Proposa una primera reflexió per entrar en matèria. Però no és una reflexió general, si no una que inclou un context històric i unes conseqüències que posen a l’alumne en l’òrbita necessària per començar aquest treball. Amb la sensibilitat i atenció concretes i necessàries.
2. Demana al grup que adapti el rol d’una professió. Aquest fet és molt interessant perquè permet a l’alumne conèixer quin és l’abast d’aquestes 5 professions i quines són les dades concretes que facilita la seva feina.
3. Amb la posada en comú, aconsegueix que els membres del grup coneguin les dades d’altres professions i puguin reflexionar i comentar les connexions amb les seves dades, si hi ha relació de causalitat, si el seu apartat pot ser explicat pels dels companys, etc... Mentre es fa aquesta tasca, s’entan aprenent un munt de dades sobre altres cultures i munt d’informació desconeguda que pot donar compte de perquè i com s’ha arribat a la situació actual.
4. Requereix un esforç gran cooperatiu per posar els materials en ordre i connectar-los com a treball únic. Aquí es poden treballar valors com el respecte, l’ordre, el diàleg, la paciència.
5. Requereix una exposició oral que exigeix preparació psicològica i tècnica, organització i comunicació. Se’ls demana que convencin a l’audiència que la interculturalitat enriqueix les nostres vides i, indirectament, aquesta activitat, promociona la capacitat sintètica i la memòria al haver-ho d’explicar.
Podria dir que trobo a faltar el recorregut europeu i una activitat que trobés el punt de trobada, la integració i l’espai de convivència intercultural. Una reflexió que també poguessin exposar als seus companys.
En general, trobo l’activitat enriquidora per totes les edats. Fins i tot jo la faria amb uns companys!! Genera informació molt interessant, desvetlla esperit crític i enriqueix la convivència i les relacions socials.
Només canviaria aquests punts que he anomenat, per evitar una possible i errònia lectura culturalista (quedar-se amb l’anàlisi de cada cultura i prou fomentant les identitats de la cultura d’origen).
Però, a part d’això, considero que és una activitat que combina l’entreteniment, l’aprenentatge de molta informació, l’esperit crític i, sobretot, la interculturalitat.
El/la professor/a, en aquest cas, hauria de seguir l’activitat estimulant la recerca de més dades i fent el paper “d’animador” i “d’ajudant tècnic”.
Finalment, crec que la educació intercultural ha de tenir com a base la recerca personal. No crec en una “didàctica intercultural” crec que, l’alumne, guiat pel/a professor/a ha de descobrir la riquesa intercultural amb els seus propis ulls, ha de sentir empatia, ha d’entendre la situació i ha de trobar la seva solució, per si sol, sense aprendre un discurs i assimilar-lo sense viure’l. Un cop aconseguit això, que ho comparteixi i discuteixi amb el món, perquè aquestes troballes cada vegada siguin més riques.
Una abraçada
Lara
http://www.xtec.es/~fdenia/castellano/forum/spanish.html#menu
Considero aquesta webquest molt interessant pel fet que treballa competències molt diverses en una mateixa activitat.
A més a més de les competències pròpies de qualsevol treball en grup: Diàleg, organització, rols, treball en equip, tolerància, respecte, etc... fomenta la interculturat, perfecciona l’ús de les tecnologies, aprofundeix en els camps d’estudi de diverses professions i planteja un repte públic (convèncer a una audiència del que s’ha descobert).
Moltes vegades, quan es planteja un treball d’educació intercultural, es pot caure en l’error de ser simplista i bàsic. En canvi aquest és molt complert pel procés que fa:
1. Proposa una primera reflexió per entrar en matèria. Però no és una reflexió general, si no una que inclou un context històric i unes conseqüències que posen a l’alumne en l’òrbita necessària per començar aquest treball. Amb la sensibilitat i atenció concretes i necessàries.
2. Demana al grup que adapti el rol d’una professió. Aquest fet és molt interessant perquè permet a l’alumne conèixer quin és l’abast d’aquestes 5 professions i quines són les dades concretes que facilita la seva feina.
3. Amb la posada en comú, aconsegueix que els membres del grup coneguin les dades d’altres professions i puguin reflexionar i comentar les connexions amb les seves dades, si hi ha relació de causalitat, si el seu apartat pot ser explicat pels dels companys, etc... Mentre es fa aquesta tasca, s’entan aprenent un munt de dades sobre altres cultures i munt d’informació desconeguda que pot donar compte de perquè i com s’ha arribat a la situació actual.
4. Requereix un esforç gran cooperatiu per posar els materials en ordre i connectar-los com a treball únic. Aquí es poden treballar valors com el respecte, l’ordre, el diàleg, la paciència.
5. Requereix una exposició oral que exigeix preparació psicològica i tècnica, organització i comunicació. Se’ls demana que convencin a l’audiència que la interculturalitat enriqueix les nostres vides i, indirectament, aquesta activitat, promociona la capacitat sintètica i la memòria al haver-ho d’explicar.
Podria dir que trobo a faltar el recorregut europeu i una activitat que trobés el punt de trobada, la integració i l’espai de convivència intercultural. Una reflexió que també poguessin exposar als seus companys.
En general, trobo l’activitat enriquidora per totes les edats. Fins i tot jo la faria amb uns companys!! Genera informació molt interessant, desvetlla esperit crític i enriqueix la convivència i les relacions socials.
Només canviaria aquests punts que he anomenat, per evitar una possible i errònia lectura culturalista (quedar-se amb l’anàlisi de cada cultura i prou fomentant les identitats de la cultura d’origen).
Però, a part d’això, considero que és una activitat que combina l’entreteniment, l’aprenentatge de molta informació, l’esperit crític i, sobretot, la interculturalitat.
El/la professor/a, en aquest cas, hauria de seguir l’activitat estimulant la recerca de més dades i fent el paper “d’animador” i “d’ajudant tècnic”.
Finalment, crec que la educació intercultural ha de tenir com a base la recerca personal. No crec en una “didàctica intercultural” crec que, l’alumne, guiat pel/a professor/a ha de descobrir la riquesa intercultural amb els seus propis ulls, ha de sentir empatia, ha d’entendre la situació i ha de trobar la seva solució, per si sol, sense aprendre un discurs i assimilar-lo sense viure’l. Un cop aconseguit això, que ho comparteixi i discuteixi amb el món, perquè aquestes troballes cada vegada siguin més riques.
Una abraçada
No hay comentarios:
Publicar un comentario